Començo aquest bloc amb el comentari de la resposta. I és que m’han contestat, qui ho anava a dir.
Comencem pel començament. Volia estrenar aquest bloc quan fes un any de la mort de la mare. Si aixequés el cap i veiés com els seus han saquejat/espoliat els seus fills de part d’allò que tant els va costar d’aconseguir, a ells, treballadors de tota la vida.
La resposta (de l’escrit que vaig escriure al President de la Generalitat i que signen a la Conselleria d’Economia) es prou clara: no hi ha cap intenció de modificar l’aplicació de l’impost. Cito textualment. “...(l’impost) que compleix una funció redistributiva de la riquesa.... i a més compleix una funció meritocràtica, que és recordar-nos que les coses es guanyen a partir de l’esforç del treball i del mèrit i no amb l’herència rebuda, sent epr tant una manera de distribuir la fortuna...”
I per què això no val en altres comunitats governades per l’esquerra (sic)?
Per què no s’aplica a les grans fortunes?
És la destrucció de la classe mitjana.
Aquells que tenen una segons residència i la propietat de determinada manera, que es preparin a pagar... si poden. En morir-te pots acabar deixant deutes als fills en lloc de patrimoni.
A més a més... els coeficients que s’apliquen pels bens immobles són cruels. Sort que la resposta diu que poden fer-ho (però que no ho faran).
No sé quines són les alternatives, però espero que ningú els voti. Jo, francament, n’he sortit desencantat. Es preguntaven per què hi ha desafecció?
