Els nens. Va ser una experiència única. Situem-nos: una aldea dels batanga, al sud del Camerun, s'hi arribava prou bé per un camí no asfaltat des de Kribi. El lloc on dormíem no tenia ni llum ni aigua, i cal pensar que molts dels veïns tampoc. A la platja el primer dia, per la tarda, un cop acabada l'escola -suposem- ja se'ns van acostar, i sense problemes ni inhibicions, es banyaven i jugaven amb nosaltres. Aquests nens no estan mediatitzats ni espatllats -de moment- per la tele o per influències "nefastes". Són bàsicament nens, innocents i virginals. No dic que en altres llocs, en ciutats grans, les coses no siguin d'una altra manera. La prova del nou del que escric va ser la segona nit. La primera ens van fer tot un recital de cançons prou ben escenificades. La segona nit, doncs, vam treure quaderns per pintar llapissos de colors (com dacs) per variar una mica (una part del que portàvem per Nigèria). És la primera foto: una colla de nens, alguns de quinze anys (aquí no en diríem nens) asseguts a la taula, organitzant-se i compartint els llapissos -no n'hi havia del mateix color per tothom- i gaudint del que feien: ho veies, però a més veien a ensenyar-te el que estaven fent... veritables obres d'art, en un sentit íntim de l'expressió.La foto de baix: no es busquen polls, no, les nenes es pentinen entre elles.
