Ens veiem a Casablanca

Amb aquest improbable títol de pel·lícula -doblada, per casualitat, en castellà era "Nos vemos en Casablanca"- començarà l'aventura. L'enllaç al Mohamed V, aquest és nom de l'aeroport, era d'una hora justeta...Arribem a la porta 21: ells no hi són!! Si havien d'arribar abans que nosaltres... Aquí comença la peregrinació per la terminal 2 de l'aeroport: a aquelles hores (quarts de nou de la nit) no hi ha informació d'altres vols, ni taulell d'informació, ni res. Là, est là, em cridava una hostessa. Res. Finalment un home, encarregat del carretó dels discapacitat es va apiadar de mi, va anar un taulell i després de cinc o sis trucades em diu que el vol de Madrid arribava a les 11 de la nit. Amb aquesta fatídica notícia intentem que el vol que hem d'agafar es retardi fins aquella hora. Vana il·lusió, el vol surt més o menys puntualment cap a Douala a un quart de deu. La Conxita i el Dani tindran dos dies pagats per la Royal Air Marroc per conèixer Casablanca, i fins i tot anar al bar del Rick.
Arribem a Douala, quan surts de la zona dels controls (els de les vacunes de nit no treballen) un fort cop humit et fueteja la cara. A la recollida dels equipatges, els nostres no hi són... Ens diuen que seria la primera vegada que els marroquins, en una hora, passessin correctament les maletes d'un avió a un altre...Potser d'aquí dos dies.
I així acabava jo catorze dies després al mateix aeroport...

Vull ser estremeny

Dos bitllets diferents dels autobusos estremenys. I quina és la diferència? A part del recorregut, la tarifa que s'aplica. El de la dreta, comprat per nosaltres, es refereix a la tarifa "normal", i el preu que es va pagar és l'indicat.
Jo anava mosca, perquè veia que molta gent passava per la màquina del cobrador-conductor una targeta...Fins que vaig trobar en un seient el bitllet de l'esquerra.
Si tens la "tarjeta EXT", pagues la meitat. LA MEITAT!!!
I com aconseguir aquesta targeta. Ha! Informació de l'oficina d'atenció al client
de l'estació d'autobusos de Càceres. Qualsevol que estigui empadronat a Estremadura la té...I el descompte s'aplica si es compren els bitllets dins de la comunitat autònoma. Afegint: como las demás autonomias...
Segueixo? Qui paga això? On puc aconseguir aquesta targeta a Catalunya?

pels camins d'Extremadura

Extremadura, de sud a nord, caminant.
Recomenable? Home...! És un país amb poca geografia humana i per tant amb pocs pobles, i es fa complicada la logística diària... Potser és perfecta per fer-ho amb bicicleta: els camins són bons, no hi ha gaires pujades i baixades, tot és molt rodonet...
el paisatge varia de les vinyes i les oliveres del sud a les alzines sureres de més al nord. És un paisatge plàcid, tranquil, sense sobresalts...al que que li falta però, les grans fotos del Pirineu o del País Basc.

Canvi de referents

En la tancada mentalitat europea, associem àrab amb islàmic. I no és així. Hi ha paissos musulmans amb població no àrab (Turquia, Indonèsia, Iran...). I hi ha àrabs que no són musulmans, fins i tot en algun país de majoria musulmana, com ara Síria, d'on són aquestes "sorprenents" fotografies. Una creu, segurament de culte grec, que és la majoritària allà amb els caràcters àrabs a dins.
I aquesta altra, un full que ens anuncia la defunció d'aquest senyor, cristià, que no catòlic, ull viu, que Roma queda lluny, penjada als carrers de Damasc.

I encara, més difícil: En una església anglicana de Jerusalem, els números per marcar el salm que toca, en àrab.

txu-cu-txu-cu-txu

L'altra dia vaig baixar a Barcelona i vaig veure que havien inaugurat (que estrany, no ho he vist per la tele) la "connexió" a l'Arc de Triomf.
Amb aquesta magna obra, que manté el nivell de foscor franquista de l'estació, els usuaris hem perdut qualitat de servei: abans passàvem del metro al tren i a l'inrevés sense pujar i baixar escales. Ara una volta pel magnífic vestíbul i perds tres o quatre minuts en el transbord.
Una altra de trens: quan anava a treballar el meu trajecte durava oficialment ( als horaris impresos) 23 minuts. Ara oficialment són 27.
Millores pels usuaris, deu ser... Triguem per anar a Barcelona més que fa cent anys!!!
I el meu clon, el conseller Nadal, encara va dir que els traspàs de Rodalies era una de les fites del govern. Traspàs sense estacions, trens, vies ni res. Quina broma. Per què ens tracten d'idiotes?
Aquest és el segon MOTIU per no votar-los ni en broma.
Demà ja parlaré de viatges.

Síria i Sant Bru

En aquest enllaç podreu veure com un "acompanyant" adaptava un racó de la capella cristiana coma mihrab. Això va ser al ja conegut en aquest bloc Krak dels Cavallers. Suposo que el "mihrab" està orientat al sud, direcció de la Meca, més o menys.

El dia sis d'octubre, Sant Bru, no vaig poder anar a la Cartoixa de Montalegre, on un cop a l'any (justament aquest dia) obren les portes de la cartoixa (només homes) i es permet compartir amb els onze monjos que queden la vida que porten, lliurada a la meditació i el silenci. En els temps que corren, difícil d'entendre, que no permetin l'accés a les dones i aquesta forma de vida, feta de pregaria, estudi i el silenci absolut. Des d'aquestes línies, un record al recentment traspassat Jacint Matas, que fa uns anys ens va introduir en aquest món tan singular.

Això de la vida contemplativa és de fa segles, i un dels referents és el de Simeó l'estilita que es va passar quaranta anys al damunt d'una columna. És una de les "estafes" de Síria. Esperes trobar-te una columna i el que queda és la base, que sembla un gran ou de pedra, veieu la foto. Tantes i tantes columnes que han quedat (Palmira, Afamea, ...) i una de les columnes més famoses, gairebé res.


Res. Com el nivell de reconeixement que tenen els del partit gran dels que ens governen a Catalunya. Que no ens agrada que ens prengui el pèl, senyor Castells. El mal finançament ha portat a la llei de successions amb que iniciava aquest bloc. I aquí té una columna on s'hi poden passar el propers anys juntament amb els seus companys de partit, i que triguem anys a tornar-los a veure.

símbols estranys?

Si us preguntés què segueix a aquesta llista de símbols

٩ ٨ ٧ ٦ ٥ ٤ ٣ ٢ ١ ٠

probablement no sabríeu que dir.

En canvi: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9, ja sona més, oi.
L'anomenada numeració aràbiga és la representació dels nombres més utilitzada avui en dia al món. És un sistema de base 10, amb el zero com a invent més notable amb origen possiblement a la Índia i que els àrabs van exportar a Europa, però el més curiós del cas és que en el món àrab van acabar fent servir els símbols que veieu al principi de la nota.
I no és una cosa antiga, no: veieu una matricula de Síria.


Això si, tenen el detall de portar l'equivalent en la numeració occidental. Però és fàcil trobar en mercats i botigues només els nombres que indicava al principi. o sigui que has de dur la xuleta... Afegit al regateig, tota una aventura el fet de comprar.
A continuació més exemples: un bitllet de 200 lliures sirianes




o la moneda de 5 piastres jordana