Ens veiem a Casablanca

Amb aquest improbable títol de pel·lícula -doblada, per casualitat, en castellà era "Nos vemos en Casablanca"- començarà l'aventura. L'enllaç al Mohamed V, aquest és nom de l'aeroport, era d'una hora justeta...Arribem a la porta 21: ells no hi són!! Si havien d'arribar abans que nosaltres... Aquí comença la peregrinació per la terminal 2 de l'aeroport: a aquelles hores (quarts de nou de la nit) no hi ha informació d'altres vols, ni taulell d'informació, ni res. Là, est là, em cridava una hostessa. Res. Finalment un home, encarregat del carretó dels discapacitat es va apiadar de mi, va anar un taulell i després de cinc o sis trucades em diu que el vol de Madrid arribava a les 11 de la nit. Amb aquesta fatídica notícia intentem que el vol que hem d'agafar es retardi fins aquella hora. Vana il·lusió, el vol surt més o menys puntualment cap a Douala a un quart de deu. La Conxita i el Dani tindran dos dies pagats per la Royal Air Marroc per conèixer Casablanca, i fins i tot anar al bar del Rick.
Arribem a Douala, quan surts de la zona dels controls (els de les vacunes de nit no treballen) un fort cop humit et fueteja la cara. A la recollida dels equipatges, els nostres no hi són... Ens diuen que seria la primera vegada que els marroquins, en una hora, passessin correctament les maletes d'un avió a un altre...Potser d'aquí dos dies.
I així acabava jo catorze dies després al mateix aeroport...