El metro de Porto

El metro de Porto

Quan baixes de l’avió, et trobes amb tot d’agradables sorpreses: informació turística que t’indica i t’aconsella, i un tren modern, allò que ara en diuen metro lleuger, net, ampli i a un pas de la sortida. Les comparacions són odioses, penses en el de Barcelona, els nostres inefables polítics que s’han omplert i s’omplen la boca amb la nova terminal T1, però que tanmateix no té un transport públic com ara un metro o un tren que hi arribi. Potser que aquests que parlen i posen anuncis, viatgessin una mica –sense cotxe oficial- i veiessin com en una ciutat que en alguns aspectes es podria comparar amb Barcelona tenen un transport públic com cal. Ah, una curiositat. I que fan allà els guàrdies de seguretat? Doncs miren tots els trens, suposem que per veure si hi ha motxilles perdudes, per exemple.

I el camí (de Santiago)? A part que hi vaig anar mig “escatxarrat”, clarobscurs: els pobles i les ciutats per on varem passar, molt bonics, Portugal molt bé de preu. Una sensació de país amable, tot molt polit, que no han estirat més el braç que la màniga. Per contra, el camí pròpiament dit, massa asfalt, i massa trànsit, i els portuguesos condueixen una mica com bojos. I el paisatge, quan entres a Galícia, canvia, tant el físic com l’humà.
(Sobre l’aeroport, ara que ho rellegeixo, el Carles em dirà: em va desaparèixer un aparell d’MP3. Però a qui se li acudeix posar-ho en una butxaqueta exterior de la motxilla?)