dimarts, 13 d’octubre del 2009

Primera crònica del Perú


Una de les primeres percepcions quan arribes al Perú és que això de la madre patria, res de res. Sobretot als Andes (Lima és una altra cosa, ja en parlaré un altre dia) arriben a un punt d'educada irritació contra els conquistadors. Detall: A Cusco, als llocs on toca haver-hi més d'una bandera (hotels, parcs...) no s'hi veu l'espanyola. A un guia li vam comentar que als catalans no ens van deixar venir a Amèrica, però no crec que ens entengués, i en tot cas, tampoc estic segur que ho haguessin fet millor. De tota manera, les coses al seu lloc: els conquistadors amb la creu dels dominics (els angelets que gestionaven la inquisició) en van fer de grosses, però els inques tampoc eren uns sants. Com em comentava un professor universitari de Guatemala en un hotel (el seu hobby era marcar en un diari les paraules i expressions estranyes per ell) hi ha un fals romanticisme al voltant de l'imperi inca. Una de les guies va arribar a dir que les grans edificacions (Ollantaytambo, Sacsahuaman...) es van fer sense esclaus, amb el poble lliure movent alegrement aquelles pesades pedres (sense haver inventat la roda!)



El fet de no tenir cap document o no haver conservat cap mena d'escriptura que ens expliqués alguna cosa, fa més difícil d'entendre tot plegat.
Ah! la bandera que si que es veu és la de l'antic imperi, el Tahuantinsuyo, que s'assembla curiosament a la de l'orgull gai.
Per descomptat, ahir no van celebrar res, que coi havien de celebrar. En canvi era festiu el 8 d'octubre, que commemora el combat d'Anganos, una derrota dels peruans davant dels xilens el 1879, a l'anomenada guerra del Pacífic.

1 comentari:

  1. No hi entès aixo de que es celebrei una derrota.
    M'agradat molt aquest article.

    ResponElimina