A favor d'Àgora

La pel·lícula és la història d'Hipàtia, filòsofa i matemàtica neoplatònica que va morir despellissada per monjos cristians liderats per Pere, de la secta dels parabolans, que estaven al servei del bisbe sant Ciril d'Alexandria, doctor de l'Església.
Hipàtia d’Alejandria va viure en la segona meitat del segle IV, una dona avançada al seu temps, lliure e independent, un temps en el que les sagnants disputes entre el paganisme romà, el judaisme i el cristianisme marquen l’inici del fonamentalisme religiós que prevaleix fins les nostres dies. En aquells temps un filòsof era sobretot un científic, i aquest és un dels arguments a favor: és una pel•lícula per la ciència, contra la intolerància i a favor de la llibertat científica, en el marc d’una "guerra cultural" contra l'apropiació religiosa del sentit del món, i amb un fort accent feminista. S’agraeix el to intel·lectual, pedagògic i emotiu (escena d’observació del cel des d’un vaixell), i el mètode científic, els experiments per avançar.

Si non è vero è ben trovato

No se sap si Hipàtia va ser una avançada de l'heliocentrisme, però l'exercici d'imaginació en si mateix no és absurd, perquè se sap que Hipàtia va escriure un tractat sobre Ptolomeu i que els seus coneixements matemàtics i astronòmics li haurien permès elaborar hipòtesis plausibles.
El famós "Crec en la filosofia" pronunciat davant de l'Assemblea s’ha d’interpretar com un "Crec en la ciència" i per això Àgora no ha estat una pel·lícula ben valorada per la majoria de crítics i s’ha trobat amb fortes resistències (ha estat prohibida a Itàlia), vinculades a institucions religioses que mai no han deixat de fer política ni demanat perdó pels seus crims. Però els dolents no són els cristians, sinó qualsevol concepció teològica. Ja siguin els déus pagans o el Déu cristià i jueu: la religió enfosqueix la raó, menysprea la filosofia i frena la ciència i el progrés.
Amenábar ve a dir que la difusió de la fe cristiana va suposar una marxa enrere en la cultura, en la civilització, en la filosofia i en la ciència.
Dit això, les crítiques contra les inexactituds històriques (és ficció, i no un documental) no varien el fons de la cinta: la pel·lícula d’Amenábar és un film contra la intolerància. (A la foto, Rachel Weisz, actriu que encarna Hipàtia)