Arequipa

Arequipa (un dels crits de guerra del transport de Lima) és una llarga avinguda que uneix el centre històric amb el districte de Miraflores. El seu nom l’agafa de la segona ciutat del Perú, a 2.300 metres d’alçada, rodejada de volcans, el més impressionant és el Misti, de planta perfecta. Vaja, és la forma que esperes que tingui un volcà com cal.
La ciutat – com totes les del país andí , pels terratrèmols –és extensa i hi destaquem el monestir de Santa Catalina, una petita ciutat dins de la ciutat, i la plaça d’Armes, per mi una de les tres més boniques del Perú, amb la de Cusco i Trujillo.
Però la perla de la visita va ser a l’església de la Compañia, on varem trobar (era un dimecres, a primera hora de la tarda) aquesta demostració religiosa. Primera hora de la tarda en aquest país poden ser les dues, que l’horari que regeix pels menjars és l’europeu, o sigui dinen de 12 a 1, etc.

El fervor religiós – amb suport informàtic, ull viu! – és tan fort com la barreja de les seves creences. Sincretisme, se’n diu, i alguna guia n’estava fins i tot orgullosa. Són fortament catòlics, però sobretot a la zona andina segueixen amb les seves tradicions ancestrals (festes en honor al sol, per exemple). I les esglésies plenes, allà on vagis i a l’hora que sigui....
Maravilloso, maravilloso!!!
Apoderate, apoderate de mi !!!