De fet aquests dies la tele i la ràdio en va plena, i em reafirmo: fan pena, sobretot els que governen. Ho sento, aquest tema em depassa i m’estressa. Si afegim al fet d’haver estat afectat, la injusticia i l’absurditat d’aquest impost, ho barregem amb unes gotes de demagògia redistributiva (socialista?), i ho posem a la coctelera amb tots els polítics que en parlen aquests dies només amb el prisma dels seus interessos electorals, mai, però MAI, sota el que podrien ser els interessos de la gent d’aquest país.
Per mi, és un tema suficient per fer caure aquest govern. Que s’hi possin els que poden fer-ho. No tenim nou finançament? I calers? No poden renunciar als 900 milions d’euros que van recaptar el 2008? O és tot una gran mentida i el finançament, una pressa de pèl.
Ostres, Joan, després de la parrafada que havìa escrit ¿saps que m'ha pasat?, que no ho he enviat bé i se m'ha esborrat tot. I ja no m'atreveixo a repetirlo. Jo també no vaig demanar al geni una gran memòria.
ResponEliminaDe tota manera es clar que aquest es un tema que et crema. Sempre et restarà el consol de que vas esser dels ultims mohicans.