el virrei Amat

Com deien a casa meva:

Jo no hi era senyor grau... a la crema de cacau

Deia que els catalans no ens van deixar anar a Amèrica... a fer negocis. Tot i que uns quants anys després de Pizarro, a tocar de la independència, trobem catalans a la història del Perú. Un d’ells és Manuel d’Amat i Junyent, el virrei número 31. D’aquest personatge, que té plaça i estació de metro a Barcelona, Nou Barris, l’escriptor Ricardo Palma n’explica algunes anècdotes. Per cert, Ricardo Palma va néixer ja en l’època republicana, però curiosament escriu sobretot sobre l’època colonial i sobre les tradicions dels colons. Avui en diríem friki, escriure sobre una etapa que no existeix, que no en parlen, però malgrat això Palma té carrers per tot el Perú i un gran parc a Lima. Palma li canvia el segon cognom i el rebateja Juniet, i és que és difícil de pronunciar, en el país del Tahuantinsuyo...Tornem al virrei, que era de prendre decisions. Explica l’escriptor que sent capità general de Xile se li van sublevar uns presos a Santiago. Sol, va entrar a la presó i amb la seva espasa va reduir els rebels. I l’endemà en va fer penjar dotzena i mitja...Com podeu veure a la seva biografia, Amat tenia un embolic amb una artista còmica de Lima, la perricholi. I quan va tornar a Barcelona, es va casar i fa ver construir un palau per la dona: el palau de la Virreïna?
Després hi el català de les barretines de Tequile, però aquesta és una altra història